• 1

Arnau Seguí: “Sent directori tècnic et sents important sense ser el protagonista”

L’habitual entre la majoria de joves es viure l’esgrima com a esportistes. Tanmateix, n’hi ha que, havent-la gaudit des de ben petits, ara la fan més gran des de l’altra banda, des del directori tècnic. Aquest es el cas de l’Arnau Seguí (Barcelona, 1996). Va començar a practicar esgrima amb 10 anys a l’Escola Itaca i aviat va abandonar el futbol per ingressar al Club d’Esgrima SAM.

Allí, va aprendre la màgia de l’esport i va anar creixent dia a dia gràcies a dos persones a les que guarda especial estima, el Dani Sánchez i el Juanjo Michavila. I potser, sense saber-ho, va ser allí mateix on va començar a cultivar la curiositat que anys més tard l’ha dut a dedicar-se a la tasca de directori tècnic. “Em dedico a això des de fa relativament poc temps (uns dos anys) i tot respon a les ganes que he tingut sempre de conèixer com funciona tot, saber què hi ha darrere, a què responen les decisions, etc.”, explica. I afegeix: “L’esgrima es un esport que m’agrada molt i el fet que aquest sigui un món tan petit m’ha permès tocar totes les branques possibles, des de directori tècnic a entrenador passant per àrbitre i esportista. L’esgrima m’ha donat coses molt boniques i em sento a gust contribuint a que el nivell sigui cada cop més alt”.

La seva missió es que es nostre esport sigui cada vegada més professional a Catalunya i entén que no hi ha millor forma de fer-lo créixer que des de dins. Per això, anima a “qualsevol persona que li agradi l’esgrima i vulgui aportar la seva part” a provar l’experiència de ser DT. També als tiradors i tiradores, ja que “al cap i a la fi tot això és per ells”.

EXPERIÈNCIES INCREÍBLES               

Ser directori tècnic ha privat a l’Arnau d’algunes coses, però també l’ha fet gaudir d’experiències inigualables. Com viatjar als Jocs Panamericans de Lima. “Ha estat increïble i des d’aquí li agraeixo al Miquel Ojeda que hagi comptat amb mi tot i el poc temps que porto exercint com a DT. El viscut allí és pràcticament el nivell més alt de directori tècnic després dels mundials i dels Jocs Olímpics. Hem estat el motor de les competicions així que no puc demanar gaire més”, argumenta mentre recorda que: “poder viatjar gràcies a l’esgrima és tot un plaer”.

Aquesta és la part bonica però, com tot en la vida, existeixen moments d’estrès,  com “quan hi ha més d’una competició en marxa”. Res que no solucioni el sentiment de sentir-se important sense ser el protagonista, el sentiment de que ets tu el que fa que la competició segueix el seu ritme natural i que tothom, tiradors i familiars, surten satisfets.