• 1

HISTÒRIA DE LA FCE

 

L'Esgrima com a art neix a finals de l'Edat Mitjana, en el moment en que els coneixements pràctics passen a codificar-se per escrit.

 

Durant segles l'Esgrima evoluciona amb la milícia, en el sentit més ampli de la paraula, i només al segle XIX neix com a concepte d'esport. La pràctica de l'Esgrima, a més de la seva vessant duelística, incorpora llavors aquesta nova idea. A Catalunya a finals del segle XIX, la majoria de poblacions amb guarnició militar devien comptar amb sala d'esgrima, i a les ciutats més importants hi havia també altres sales, clubs i entitats que practicaven aquest esport. 

 

Mostra de la importància del nostre esport és la celebració d'un "Torneo Internacional de Esgrima para Profesores", celebrat al 1905, amb la participació dels millors mestres d'armes europeus del moment. 

 

Com a organisme para-federatiu, el més important sorgeix el 15 de desembre de 1913, a la Sala d'Armes del "Círculo Ecuestre" de Barcelona, quan es reuneixen tots els practicants i amants de l'esgrima de la Ciutat Comtal, els quals, juntament amb els donats d'alta abans de l'1 de gener de 1914, foren considerats fundadors de la "Asociación de Esgrima Barcelonesa". 

 

El seu primer President fou el Sr. Francesc de Moxó i Sentmenat. L'entitat cobrà tal importància que el 6 de maig de 1914 li fou concedida el títol de "Real", i durant molts anys, era aquesta "Real Asociación de Esgrima Barcelonesa", la que organitzava i duia a terme els Campionats d'Espanya de les diferents modalitats, atés que no hi havia cap institució estatal que agrupés el món de l'Esgrima.

 

La "Federación de Esgrima de Cataluña" fou fundada a Barcelona el 4 de maig de 1922. Les sales d'Armes que la van fundar van ser: Ateneu Barcelonès, "Círculo Ejército y Armada", Gimnàs Solé i Tiro Nacional. El seu primer President fou el Sr. Antoni Bordas. 

 

La funció de la "Federación de Esgrima de Cataluña" era: agrupar les persones i els col·lectius de l'Esgrima Catalana, difondre aquest esport, organitzar els Campionats de Catalunya, vetllar per a la correcta pràctica de les tres armes desenvolupant la seva esgrima, reglamentar l'esport creant diversos comitès tècnics, i seleccionar els esgrimistes que haguessin de representar Catalunya.

 

Al juliol de 1922 s'aproven a Barcelona els Estatuts de la Confederació Esportiva de Catalunya (CEC), en la qual s'integra des del principi la Federació d'Esgrima de Catalunya. 

 

La Federació s'integrà a la Unió de Federacions Esportives Catalanes (UFEC), creada l'any 1934, i continuà la tasca iniciada per la CEC. Durant la Guerra Civil es manté inactiva, i només a partir del 1940, quan en nomena un coronel de l'exèrcit com a president, comença la reconstrucció de la Federació. 

 

L'Esgrima Catalana, i la seva Federació, es desenvolupen com el País, i creixen poc a poc als anys 50 i 60. Restaurada la Generalitat el 1978, es dóna un nou impuls a les federacions esportives catalanes. En els seus estatuts de 1982 passa a tenir el nom de Federació d'Esgrima de Catalunya. El 1986 tornà a integrar-se en la refundada UFEC.  


Des del 1994 rep l'actual denominació de Federació Catalana d'Esgrima (FCE), i constitueix, segons consta als arxius de la mateixa UFEC, la quarta Federació Esportiva Catalana més antiga, essent-ho fins i tot més que la Real Federación Española de Esgrima (RFEE).